Notícia

Entrevista a Luka Larrosa, Pilot de Ral·lis
SLAMCLUB
22/04/2016

Luka Larrosa del Rey va néixer el 1991 a Barcelona. Va començar a córrer com a copilot quan tenia només 15 anys a l’Open Bridgestone - Catalunya de Ral·lis d’Asfalt amb un Fiat Punto de categoria Grup. N al costat d’un gran amic, Marc Roda Faura. Gràcies a ell va començar a pujar en cotxes de ral·li. L’any 2014 va provar de començar a córrer com a pilot amb un Citroen Saxo Gr. N que li va deixar un amic, sempre compaginant-ho amb la tasca de copilot per a l’equip Martínez Sport, amb el pilot barceloní José María Martínez. El 2015 va comprar un Peugeot 206xs 1.6 Gr. A, i amb el suport del seu principal patrocinador, Slam Club, va poder córrer més ral·lis com a pilot, ja amb un vehicle de propietat; va fer 5 ral·lis dintre del Campionat català d’asfalt amb bons resultats i cap abandonament per ruptura mecànica ni sortida de carretera. Resultat de l’any 2015: 5a posició del Campionat Català, Categoria Grup A i 14a posició general de tot el Campionat Català de Ral·lis. La seva escuderia és el Motor Club Sabadell. En el seu palmarès com a copilot de ral·lis hi ha més de 100 participacions en proves regionals, nacionals i europees, tant de terra com d’asfalt, on va guanyar algun campionat de Catalunya de copilots de categoria històrics gràcies a l’equip Martínez Sport i al pilot José María Martínez els anys 2013 i 2014.


Quan va començar la seva afició pel món del motor i les competicions de ral·li?
Realment no puc concretar quan vaig començar a assistir a les carreres automobilístiques, perquè els meus pares ja m’hi portaven quan anava en cotxet de ben petit. El que sí que puc dir és que no conec una vida sense cotxes de carreres, ni sense ral·lis ni tallers de preparadors de cotxes de carreres, volants, etc. El meu pare, quan era jove, abans de tenir-nos a mi i el meu germà, corria ral·lis com a copilot en el Campionat Català de Ral·lis i el Campionat d’Espanya de Ral·lis. Sincerament, el meu pare no m’ha inculcat mai els ral·lis, però tampoc no he vist mai futbol a casa, és a dir... queia pel propi pes com anaven a sortir els nens, no? Tant el meu germà com jo hem acabat al món dels ral·lis. Ell és un excel·lent preparador de motors, i jo em vaig decantar més per agafar el volant. Estic molt content que m’hagi agradat una modalitat d’esport tan sana com són els ral·lis i on he conegut gent amb qui he acabat tenint una  autèntica amistats. Fins i tot hi he trobat la meva actual parella, en aquest món, ja que la meva xicota, Brigitte Sauri, també corre en ral·lis com a copilot a Catalunya.

Pel que fa als ral·lis, quines competicions destacaria en la seva trajectòria?
Doncs com a maco crec que pocs llocs poden superar les carreteres que tenim a Catalunya, la veritat. Per a mi, el tram de carretera més bonic, del qual estic enamorat, és el d‘Els Àngels, a Girona. Però com he tingut la gran sort de poder córrer fora de Catalunya, he de dir que ral·lis com el Rallye Principe de Asturias, el Rallye Rias Baixas de Galícia o el Rallye Sierra Morena de Còrdova són proves espectaculars amb aficions molt maques i unes carreteres i paisatges preciosos.

Com es pot formar un conductor de ral·li?
Jo sempre he dit que hi ha dos tipus de pilots de ral·lis. Un és els que tenen un do innat des que neixen fins que pugen a un cotxe de carreres i per art divina saben anar ràpid i tenen una especial sensibilitat amb el vehicle. Per altra banda hi ha els que han d’aprendre pas a pas a anar ràpid en un cotxe de carreres, on m’incloc jo. Primer t’ha d’agradar molt aquest ambient, i després has de posar-hi moltes ganes i fixar-te molt en pilots veterans i ràpids del campionat regional, nacional o allà on sigui que vulguis córrer, ja que ells també van començar un dia i van arribar on han arribat per l’experiència que tenen i pels passos que han donat amb la seva dedicació i esforç, tant econòmic com físic. S’ha de ser molt perseverant, humil i anar pas a pas. Amb la suma de kilòmetres de carreres i les ganes d’aprendre amb gent que et pugui aconsellar al teu costat, sense adonar-te arribes a anar ràpid de manera segura amb un cotxe de ral·lis en un tram cronometrat.

Cal una compenetració especial amb el copilot? Es treballa aquesta relació per afrontar els ral·lis?
La resposta és totalment que sí. La relació de pilot i copilot és  especial, ja que passem moltes hores junts dins d’un cotxe. Ja sigui corrent, com quan entrenes un ral·li, quan dorms en un hotel perquè corres  fora o lluny de casa, etc. Abans que el meu copilot sempre serà el meu amic, amb qui comparteixo la meva gran afició, que és anar al límit per una carretera de muntanya i on tots dos gaudim, cadascú amb la seva feina: jo pilotant i ell ‘cantant-me’ les notes per guiar-me i poder anar el més ràpid que puguem. Des d’aquí vull donar les gràcies al meu company de fatigues i copilot, Patricio Giménez, per la seva gran feina feta quilòmetre a quilòmetre a la meva dreta.

Quins serien els seus objectius esportius de futur? En quins ral·lis voldria participar?
Doncs m’encantaria tenir una regularitat per poder córrer tot el campionat de Catalunya de ral·lis d’asfalt i fer un Rallye Princesa de Asturias. Però hem de tocar de peus a terra: per desgràcia, aquest món del motor és molt car i només en podem gaudir quan l’economia ho permet, que no és sempre que nosaltres voldríem, així que correm els ral·lis que podem, intentant seguir el campionat català.

La mecànica és molt important en l’esport que vostè practica: conèixer el vehicle i les seves possibilitats. Cal una preparació específica o n’hi ha prou amb tenir bons mecànics i connectar-hi?
Això és com tot: com més preparació i més manteniment, cost més elevat, però millors resultats en ral·lis. Nosaltres vàrem muntar amb una preparació senzilla amb el preparador E. M. Competició de Barcelona el petit Peugeot 206xs 1.6 Grup. A, i hem aconseguit tenir un cotxe molt fiable, amb una bona estabilitat, bons frens i una bona relació de canvi de marxes que ens fa gaudir molt corrent pels trams catalans d’asfalt. També cal dir que gràcies al nostre principal patrocinador i equip, SLAM CLUB i TDR Assesors, als mecànics i preparadors del vehicle i al meu copilot Patricio Giménez, jo puc fer de pilot de ral·lis i complir un somni totalment tangible per a mi en aquests moments de la meva vida.

Quins serien els seus referents esportius en el món del ral·li?
Carlos Sainz és el nom referent per a mi des que sóc ben petit. La seva manera de fer, la seva especial sensibilitat amb el cotxe i la manera de treballar per posar a punt un auto de ral·lis sempre m’han impressionat i l’he trobat un exemple a seguir.

La Fórmula 1 acapara molt del protagonisme, però els ral·lis han anat fent forat i tenen molts seguidors. Com veu el futur d’aquestes competicions?
Desafortunadament per a mi, i com a opinió totalment personal, crec que tot això seguirà igual. El ’circ’ mediàtic de la Fórmula 1 continuarà sent el focus principal de cara a l’espectador del carrer, i els ral·lis seguiran a l’ombra, per dir-ho d’alguna manera. A finals dels 90’ i principis del segle XXI, Canal + i TVE 1 feien retransmissions en directe dels ral·lis, ja no només de l’àmbit mundial, sinó també proves del nacional d’asfalt i terra, amb resums d’una hora diaris de cada etapa, etc. Però quan va hi haver el ‘bum’ de la Fórmula 1 amb la ‘marea azul’, tot va quedar en segon terme. I opino que llavors la Fórmula 1 estava bé, però trobo que s’ha perdut totalment l’esperit ‘Racing’ i de carreres amb cotxes, que al cap i a la fi és del que es tracta.

La conducció en els ral·lis demana algun tipus de preparació física?
Home, córrer un ral·li és molt exigent, ja que tot és molt canviant, diguem-ho així. La tensió que tenim dins d’un cotxe de ral·lis, psicològicament i físicament, és molt gran, ja que no deixem d’anar a gran velocitat per una carretera entre barrancs, pedres, arbres, etc. Allà on un usuari normal pot passar amb la seva família un cap de setmana a 40 o 50 km/h, nosaltres estem passant a més del doble. Jo vaig fent alguna cosa d’esport cada setmana per anar mantenint-me i aguantar més el cansament i la tensió. Val a dir també que és molt important beure moltíssima aigua durant la cursa, ja que si fa calor hi ha risc de deshidratació per l’excessiva xafogor que patim dintre del cotxe, amb la roba interior i el mono ignífugs.

Què li recomana a algú que vulgui iniciar-se en aquest esport?
Doncs que mai no perdi la il·lusió, les ganes i la motivació, i que afronti tot amb una mentalitat d’aprenentatge continu i amb humilitat. Jo sobretot tinc molt clar que això és un somni fet realitat per a mi i lluito a diari perquè no s’acabi mai.

 

 

Entrevista realitzada per l'equip de la Revista - La Clau Digital: http://www.laclau.cat/web/articles/index.php?idr=8

« Tornar